Hermeticitat a l’aire en edificis: què és, per què importa i com executar-la bé

Un dels errors més estesos en construcció és pensar que un bon aïllament tèrmic és suficient per tenir un habitatge eficient. No ho és. Sense una capa hermètica contínua, l’aire es filtra per juntes, trobades i penetracions, i s’emporta energia, humitat i contaminants.

L’hermeticitat a l’aire és un concepte tècnic clau que continua sent poc comprès (i pitjor executat) a la major part de les obres.

Què és l’hermeticitat a l’aire

L’hermeticitat a l’aire és la capacitat de l’envolupant d’un edifici d’evitar el pas no controlat d’aire entre l’interior i l’exterior. No es tracta de segellar completament l’edifici (la ventilació té el seu propi sistema), sinó de controlar per on entra i surt l’aire.

Una construcció hermètica a l’aire regula activament l’intercanvi d’aire mitjançant la ventilació mecànica. El que evita són les infiltracions no intencionades: l’aire que s’escola per una junta mal segellada, per la trobada entre la paret i la finestra, pel pas d’un cable elèctric o per la caixa d’una persiana.

Hermeticitat a l’aire i impermeabilització: no són el mateix

L’hermeticitat a l’aire controla el moviment de l’aire. La impermeabilització controla el pas de l’aigua líquida. Són funcions diferents que de vegades s’executen amb materials semblants, però no s’han de confondre.

L’aïllament redueix la transmissió de calor a través dels materials. L’hermeticitat evita que l’aire travessi l’envolupant. Totes dues coses són necessàries i es complementen, però cap no substitueix l’altra.

L’analogia és coneguda però útil: un jersei de llana abriga per la seva capacitat aïllant, però si bufa el vent i no portes un tallavents a sobre, el fred el travessa. El tallavents és la capa hermètica.

Una sola fuita d’aire, encara que sigui petita, pot reduir dràsticament el rendiment d’un bon aïllament. L’aire en moviment transporta energia de manera molt eficient: molt més que la conducció a través dels materials.

En un habitatge amb fuites d’aire significatives:

• La calefacció o l’aire condicionat treballen de manera contínua sense arribar a assolir el confort previst.
• Es generen corrents freds a l’hivern i entrades de calor a l’estiu que l’aïllament no pot compensar.
• L’aire humit de l’exterior (o de l’interior) s’introdueix a l’envolupant i pot generar condensacions intersticials, floridura i danys a l’estructura.
• La qualitat de l’aire interior empitjora perquè no es controla per on entra ni què hi porta.

En estàndards exigents com Passivhaus, l’hermeticitat a l’aire és un requisit tècnic obligatori, mesurat i verificat. Però els seus beneficis són vàlids per a qualsevol tipus d’obra, no només per a edificis certificats.

L’hermeticitat no falla als plànols, sinó en l’execució. Els punts crítics més habituals són:

• Unió entre paret i forjat.
• Trobada entre coberta i façana.
• Unió entre estructura de fusta i murs d’obra.

• Cables elèctrics que travessen la barrera hermètica sense segellar.
• Canonades de lampisteria o climatització que penetren l’envolupant.
• Xemeneies, conductes de ventilació i sortides d’extractors.

• Marcs de finestres i portes mal segellats al perímetre.
• Caixes de persiana integrades a la paret sense solució hermètica.
• Juntes entre vidres fixos i estructura.

• Encavalcaments insuficients entre làmines de barrera o de fre de vapor.
• Cintes de segellat mal aplicades o sobre superfícies brutes.
• Discontinuïtats a la capa hermètica per canvis de material.

L’hermeticitat es projecta amb el mètode del llapis: abans d’executar, es dibuixa una línia contínua sobre la secció constructiva que representa la capa hermètica. Si el llapis no pot completar el recorregut sense aixecar el traç, hi ha un problema.

L’hermeticitat a l’aire d’un edifici es mesura amb l’assaig Blower Door, també conegut com a prova de pressurització.

El procés és senzill de concepte: se segellen provisionalment totes les obertures intencionades (finestres, portes, boques de ventilació), s’instal·la un ventilador calibrat en una de les portes i es genera una diferència de pressió controlada entre l’interior i l’exterior. Amb sensors de cabal, es mesura quant aire cal aportar per mantenir aquesta pressió. Aquesta dada indica la permeabilitat a l’aire de l’edifici.

El resultat s’expressa habitualment com a n50: el nombre de renovacions d’aire per hora que es produeixen amb una diferència de pressió de 50 pascals.

En construcció convencional de qualitat, es consideren valors acceptables entre 1 i 3 h⁻¹. En Passivhaus, el límit és 0,6 h⁻¹. Molts habitatges construïts sense criteris d’hermeticitat superen els 5 h⁻¹.

L’assaig també permet localitzar fuites concretes amb fum o detectors tèrmics, cosa que és molt útil per corregir problemes durant l’obra.

No hi ha un únic material que resolgui l’hermeticitat. Es treballa amb sistemes: una combinació de làmines, cintes, segelladors i accessoris que junts formen una capa contínua.

Les làmines d’hermeticitat a l’aire es col·loquen en posicions diferents segons la solució constructiva. En alguns casos funcionen també com a fre de vapor o barrera de vapor, segons el seu valor Sd.

• Làmines interiors d’hermeticitat i control de vapor (com les de la gamma Ampatex o Vario d’Ampack): es col·loquen a la cara interior de l’envolupant, per darrere del revestiment. Han de ser contínues i les seves juntes, segellades.
• Làmines exteriors transpirables (com Ampatop o Pavatex Protecta): protegeixen l’exterior del vent i de la pluja i, alhora, permeten que el vapor surti de l’envolupant cap a fora.

Les cintes són l’element que garanteix la continuïtat de la capa hermètica en juntes, encavalcaments i trobades. Una membrana ben executada però amb les juntes mal segellades no serveix de res.

• Cintes per a la unió entre làmines (gamma Ampacoll).
• Cintes per al segellat de marcs de finestra al perímetre.
• Cintes de membrana líquida per a geometries complexes o irregulars.
• Segelladors en pasta per a penetracions d’instal·lacions.

Els passos d’instal·lacions són un dels punts més difícils de resoldre. Hi ha accessoris específics: maniguets de segellat, collars per a canonades, elements prefabricats per a caixes d’endolls i marcs elèctrics.

Un habitatge hermètic necessita ventilació mecànica controlada. Això no és un inconvenient, és el funcionament correcte del sistema.

La ventilació mecànica amb recuperació de calor (VMC) permet renovar l’aire interior amb un consum energètic molt baix, perquè aprofita la calor de l’aire extret per preescalfar l’aire nou que entra. En un edifici amb fuites d’aire, aquest intercanvi passa de manera incontrolada i sense recuperació d’energia.

Hermeticitat + VMC = control real de la qualitat de l’aire i de la despesa energètica.

L’hermeticitat controla el moviment de l’aire. La gestió del vapor controla la difusió del vapor d’aigua a través dels materials. Són funcions complementàries però diferents.

Si vols entendre en profunditat com es relacionen, com s’eviten les condensacions intersticials i quin paper tenen les membranes variables, pots llegir l’article sobre transpirabilitat i hermeticitat en habitatges eficients.

L’hermeticitat a l’aire no és un extra ni un caprici tècnic. És una condició necessària perquè l’aïllament funcioni com toca, perquè la qualitat de l’aire interior sigui controlable i per evitar patologies associades a la humitat.

Es planifica des del projecte, s’executa amb materials adequats i es verifica amb l’assaig Blower Door. I quan està ben feta, passa desapercebuda: l’habitatge simplement funciona.

A Ecospai treballem amb sistemes complets d’hermeticitat a l’aire: membranes, cintes de segellat, accessoris per a instal·lacions i assessorament tècnic per projectar i executar correctament l’envolupant. Consulta la nostra solució d’hermeticitat o contacta amb nosaltres si tens un projecte en marxa.