En projectes Passivhaus, hi ha un punt on es decideix bona part del resultat final: les finestres.

I no tant pel vidre o pel marc, sinó per una cosa molt més «invisible»: com s’integren a l’envolupant.

A l’obra ho veiem constantment. Projectes ben plantejats que, en fer l’assaig d’estanquitat, no arriben als valors esperats. El motiu? Molt sovint, les finestres.

El problema no és la finestra, és la trobada

Una idea clau que convé tenir clara des del principi:

La finestra poques vegades és el problema. El problema sol ser el perímetre.

És a dir:

• com es col·loca al mur
• com es connecta amb l’aïllament
• com es resol l’hermeticitat
• i quins materials es fan servir en aquesta trobada

En un habitatge convencional, aquests detalls passen més desapercebuts.
En un habitatge d’altes prestacions, no.

Què és realment una «finestra Passivhaus»

No existeix una «finestra Passivhaus» com a producte màgic.

El que existeix és una finestra adequada per a un estàndard exigent, que compleixi dues condicions:

• Bon comportament tèrmic (Uw baix, normalment ≤ 0,8 W/m²K)
• Integració correcta a l’envolupant

L’error típic és pensar que, per posar triple vidre, ja està tot fet.

No hi és.

Una finestra excel·lent, mal instal·lada, es pot comportar pitjor que una finestra més senzilla ben executada.

El que ens trobem a l’obra (i per què fallen)

Aquí és on comença el que és interessant.

En teoria tot està clar. A l’obra, no tant.

Fuites d’aire al perímetre

Aquest és el clàssic.

En diversos assajos Blower Door que hem vist, el resultat no sortia.
Es revisa l’aïllament, es revisen les instal·lacions… i al final:

Les fuites eren al perímetre de les finestres.

Cintes mal adherides, trobades sense continuïtat o simplement detalls executats «com sempre».

En un cas concret, només canviant el sistema de cintes i refent el segellat de diverses finestres, el resultat de l’assaig va millorar de manera molt significativa.

Mateix projecte, mateixa finestra, resultat diferent.

Col·locació sense tenir en compte l’aïllament

Un altre error habitual és col·locar la finestra on «quadra», sense pensar en la línia d’aïllament.

Resultat:

• ponts tèrmics a les brancals
• zones fredes
• risc de condensacions

En obra nova això es pot preveure bé.
En rehabilitació, moltes vegades s’ha de barallar.

Ús de materials que no toquen

Escuma i llestos.

Aquest és un dels errors més repetits.

L’escuma ajuda, sí, però no resol:

• l’hermeticitat a l’aire interior
• la protecció davant l’aigua exterior
• ni la durabilitat del sistema

Una finestra necessita un sistema complet:

• capa interior estanca a l’aire
• aïllament
• capa exterior protegida

Quan això no es respecta, el problema apareix abans o després.

Instal·lació sense criteri de sistema

Un altre punt crític: tractar la finestra com un element aïllat.

En un habitatge eficient, no ho és.

La finestra forma part de:

• l’envolupant tèrmica
• la capa hermètica
• el sistema constructiu global

Si qui la instal·la no treballa amb aquest criteri, el resultat se’n ressent.

Què hauria de tenir una bona solució de finestra

A l’obra, el que realment funciona és això:

• triple vidre
• marc amb bones prestacions tèrmiques
• posició alineada amb l’aïllament
• reducció de ponts tèrmics
• continuïtat de l’hermeticitat
• segellat interior i exterior diferenciats

Però sobretot:

Un detall ben pensat i ben executat

Perquè aquí és on es guanya o es perd tot.

Obra nova vs rehabilitació: no és el mateix

En obra nova

Aquí tens avantatge.

Pots definir des del projecte:

• posició de la finestra
• tipus d’instal·lació
• continuïtat de l’aïllament
• sistema de segellat

Si s’executa bé, el resultat sol acompanyar.

En rehabilitació

Aquí comença la realitat.

Buits existents, suports irregulars, limitacions estructurals…

I moltes vegades:

• ponts tèrmics ja presents
• dificultat per donar continuïtat a l’hermeticitat

Per això, canviar finestres sense pensar en el conjunt sol donar resultats a mitges.

Millora, sí
Però no al nivell esperat

Hermeticitat, confort i consum: tot està relacionat

Quan una finestra no està ben resolta, ho notes.

No cal mesurar-ho:

• corrents d’aire
• sensació de fred a prop de la finestra
• més consum
• pitjor confort

I moltes vegades el client no sap per què.

Però l’origen sol ser en aquests petits detalls d’execució.

Conclusió: la diferència és en el detall

Les finestres són un dels punts més sensibles de qualsevol edifici eficient.

No pel producte en si, sinó per com s’integren.

A l’obra ho veiem clar:

Quan el detall està ben resolt, l’edifici funciona
Quan no, apareixen problemes encara que la resta estigui bé

Per això, en projectes d’altes prestacions, no n’hi ha prou amb triar bé els materials.

Cal pensar i executar bé les trobades.

Si estàs treballant en un projecte d’habitatge eficient o Passivhaus i vols assegurar que el detall de finestra està ben resolt, pots veure les nostres solucions d’hermeticitat i segellat o consultar-nos directament.